Viure Recordant

És un senyor gran encorbat Damunt la taula de la cuina En mig de la quietud de l'alba Fa estona que evoca el goig De temps passats, mirant fotografies De quan festejaven Pensa en ella I en pensar-hi Viatja ni que sigui Només per uns instants A aquells dies de tendresa Tendríssima I a les històries que s'hi amaguen El ram de flors de la primera cita Les converses agafats de la mà Al voltant de la taula d'algun bar Les telefonades inacabables El ball de nit, la música d'orquestra El desig encès, la carn que vol carn I el gust de la seva llengua La boca, la tornada, a casa a l'autobús Ah! si pogués abraçar-la de nou Que feliç seria, quant plaer Ah! si pogués abraçar-la de nou Que feliç seria, quant plaer Però no hi ha res, absolutament res Tot és una fantasia d'ell Sap prou bé que no tornarà mai més, Que ja no hi és, que l'únic que li queda Després de tot és viure recordant Ah! si pogués abraçar-la de nou Que feliç seria, quant plaer Ah! si pogués abraçar-la de nou Que feliç seria, quant plaer Quant plaer