Per què no Despertem? (feat. Eloi Gómez & Angels Gonyalons)

Què vol dir això? Tothom a treballar! La màquina no es pot aturar! Tothom al seu lloc de feina! La normativa és ben clara: no es pot cantar en horari laboral! Benvinguts a aquest punt, el punt d'inflexió, On, per primera vegada, veig l'alcalde alcaldable, Un punt alarmat, un punt vulnerable. I em neix una esperança, perquè inevitable- Ment, he vist que gràcies a aquests cants, Neix la possibilitat més que possible, Probable... d'un canvi imparable, perquè inevitable- Ment, visualitzo com es pot trencar la roda, Que el gris del poble gris deixi la grisor I tot es torni color, de forma irreparable. Què volien dir aquest cants? On és el Clown? No pensa donar la cara? No ha dit que ens anava a portar l'alegria? Doncs cantem L'alegria! No vull tornar a sentir aquesta cançó mai més. La prohibiré. Em pensava que havíem llogat aquesta gent per entretenir-nos... I no per... per... I no per remoure coses adormides, oi? Algú ha vist el meu fill? ... Estava cantant entre tots nosaltres... Ell també?! Respongui'm una cosa, alcalde... Només volia saber, com s'ho fa per tenir-nos a tots hipnotitzats? Vols conèixer les meves eines? No, les seves armes. M'agrada que tu també tinguis cor d'emprenedor... Cor d'emprenedor?, No sé si en tinc. P'rò sí que tinc un cor Que vol emprendre el vol, Que, ben amunt, vol prosperar, Cap a una vida millor, Molt lluny d'aquest presó. I em pregunto quin és l'encanteri. Què ens ha fet, que estem tots adormits? I em pregunto quin és el misteri. Què ens ha fet que aguantem oprimits? I qui ens despertarà? Perquè no és que no tinguem ni iniciativa ni il·lusions, Sinó que ens té massa esgotats per pensar-hi. Com drogats. I ens manquen les forces per canviar. Però això podria canviar qualsevol dia. Hi ha coses que mai no canvien. Li veig la por als ulls... Por, jo? Por, de què? Por que despertem... Tu sí que n'hauries de tenir de por. Por de no acabar com el teu pare. Per què no despertem, Rebels, insubmisos, Contra els dies grisos? Per què no despertem, Alçats i decisos, Contra els seus encisos? I qui ens despertarà? Faria bé tenint-nos por. Quan un desperta, tot comença. Primer n'és un, després son dos. Després la fàbrica sencera! I per què has d'esperar un altre dia? Esperar fins que arribi a demà, Per fer tot el que anheles, somies... Demà ja és massa tard! Demà ja és massa tard! Per què no despertem? Per què no despertem? Potser ja n'hi ha prou de dies grisos! Per què no despertem? Potser tot això demà s'acaba! I un dia, vostè es despertarà, Veurà la producció aturada. Tots els obrers haurem volat. Hi quedareu només les rates.