Has obert els ulls i has emplenat aquest matí
De quietud dominical
Has trobat una excusa per llevar-te al segon torn
Estimar-nos fins cridar
Una cuina de colors en un dibuix
La mandra d'un diumenge a l'entrecuix
Erigides en el símbol del moment
Ser l'amor i el sexe al mateix temps
Tot és sols un poc
I tu i els teus descuits en el meu pis
Calces i arracades sota el llit
I em beses i melic sobre melic
El dia s'allargassa amb un sospir
Tot aquest garbuix per un amor tan quotidià
Que en ocasions mor al carrer
I sols trobar-li lloc a l'enyorança en la buidor
Tan estreta de la llar
Tot és sols un poc i constant
Visc content d'enyorar-te cada nit
Quan arrugo l'esplanada del meu llit
Puc fer veure que respires tot cosint
L'himne que acompanya el meu dormir
Sóc feliç en la indigència de l'amor
Dormint al ras
Aprenent a veure'm sol
Visc tranquil car si no sento intensament
Sí que insistent
La muralla va caient
Tot és sols un poc i constant
La fressa es fa perenne i va calant
Ara em manques amb el pes dels dies llargs i assaborint
Aquesta calma greu
Quan la nit em deixa els llavis crus buscant l'esprit
D'una deu absent
Ara em manques amb el pes dels dies llarg i assaborint
La certesa somrient
Tan ingènua com potent pel desenllaç on
Sí serem l'amor i el sexe al mateix temps
Tot és sols un poc i constant
La fressa es fa perenne i va calant
Tot és sols un poc i constant
Un degoter d'amor que va calant
Tot és sols un poc i constant
La fressa es fa perenne i va calant
Tot és sols un poc i constant
Un degoter d'amor que va calant
Un degoter d'amor que va calant
Un degoter d'amor que va calant
