Assumiràs la veu d'un poble

Assumiràs la veu d'un poble I serà la veu del teu poble I seràs, per a sempre, poble I patiràs i esperaràs I aniràs sempre entre la pols Et seguirà una polseguera I tindràs fam i tindràs sed No podràs escriure els poemes I callaràs tota la nit Mentre dormen les tues gents I tu sols estaràs despert I tu estaràs despert per tots No t'han parit per a dormir Et pariren per a vetlar En la llarga nit del teu poble Tu seràs la paraula viva La paraula viva i amarga Ja no existiran les paraules Sinó l'home assumint la pena Del seu poble, i és un silenci Deixaràs de comptar les sil.labes De fer-te el nus de la corbata Seràs un poble, caminant Entre una amarga polseguera Vida amunt i nacions amunt Una enaltida condició No tot serà, però, silenci Car diràs la paraula justa La diràs en el moment just No diràs la teua paraula Amb voluntat d'antologia Car la diràs honestament Iradament, sense pensar En ninguna posteritat Com no sia la del teu poble Potser et maten o potser Se'n riguen, potser et delaten Tot això són banalitats Allò que val és la consciència De no ser res sinó s'és poble